20/4/15

Interactuant a Bikaner


12 d'Abril - Descobrint Bikaner acompanyats (Part 2)


Després d'aconseguir pujar a un rickshaw a un preu més o menys raonable, al final no ens ha deixat on li havíem dit però si prou a prop com per poder anar caminant. Quan no havíem caminat ni 20 metres se'ns ha apropat un noi de uns 25 anys preguntant-nos d'on érem, quants dies estaríem a la índia, etc... i just després ens ha explicat que no volia diners ni portar-nos enlloc simplement volia practicar el seu anglès. Pel que sembla era un estudiant d'història que estava fent alguna mena de projecte social amb la gent pobra que viu al desert.

Kothe Gate, l'entrada a la ciutat antiga de Bikaner
Ja havíem llegit que havíem d'anar amb molt de compte amb la gent que semblava molt amable perquè sempre volien treure profit. Però en aquest cas crec que ens hem passat de previnguts. El noi ens ha dit que estava anant a casa seva que vivia just a la ciutat antiga i que ens ensenyaria els havelis més interessants i que ens ensenyaria el mercat de les espècies. Fins i tot ens ha convidat a la boda del seu germà que es feia just avui a la nit però ens ha sonat una mica estrany i li hem dit que gràcies però que no.


El sorprenent és que sembla que no ens estava intentar timar. Realment ens ha ensenyat uns havelis molt impressionants i molt diferents als que havíem visitat a Nawalgarh i ens ha ensenyat les espècies més comunes a la Índia. Després d'estar més de 30 minuts amb nosaltres s'ha anat a casa seva i hem continuat la nostra visita per el Old Town Centre.

Sincerament Bikaner no era una ciutat que anéssim a visitar, simplement volíem fer nit aquí perquè el conductor ens havia dit que Nawalgarh-Jasailmer era un trajecte massa llarg (12 hores) per fer en un sol dia. Però la veritat és que Bikaner ens ha sorprès gratament, té un centre laberíntic però molt autèntic i segons el que ens han dit altres ciutats del Rajakstan són massa turístiques.

Temple Sij a Bikaner
Donant voltes per els carrerons caòtics del centre ens hem trobat amb un enorme temple Sij. I al costat ens hem trobat una turista fent-li fotos. Hem començat a parlar amb ella i era una turista francesa que portava viatjant sola per la Índia des de principis de gener. Hem estat passejant amb ella per el centre i volíem anar a fer un té o alguna cosa però aquí no hi ha res semblant a les cafeteries europees. Volíem provar d'anar a prendre alguna cosa al seu guest house que estava per el centre però després de més de 30 minuts donant voltes, no l'hem sabut trobar. Sembla impossible però és que aquí no hi ha noms de carrers, les adreces són simplement "prop de" i alguna cosa important que tothom coneix. Se'ns feia tard així que l'hem deixat preguntant i ens hem anat en busca de un rickshaw per tornar al nostre guest house.

La vida a la Índia...
Després de parlar amb uns quants rickshaws per fi un ha accedit a portar-nos per un preu raonable però ens ha deixat no al guest house si no a la escola important que té a prop. I quan ja estàvem de nou caminant per els carrers laberíntics propers al guest house se'ns ha parat un home amb una moto preguntant si anàvem al guest house i que ell ens portava sense problema. Suposo que era amic del propietari o alguna cosa així. No cal aclarir que aquí anar 3 en una moto és el més comú i així en un moment i sense cobrar-nos res ens ha portat fins la porta del guest house. Així que després d'avui sembla que els indis són més amables del que ens havíem imaginat.


Teixi




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada