Passem d'un poble a una ciutat: Bikaner

12 d'Abril - Descobrint Bikaner acompanyats (Part 1)

Aquest matí, després d'esmorçar el nostre amic Rajesh ens ha passat el compte de la nostra estada a casa seva, i bé hi havia l'esmorçar cobrat que en principi pensàvem que estava inclòs en el preu de l'habitació, hem protestat i ens ha reduït el preu de l'esmorçar a la meitat (esmorçar de dos dies / dues persones al final ha passat de 800 a 400 Rps), que li hem dit ok, donat que teníem pensat donar-li propina per acompanyar-nos el matí anterior a tots els havelis de Nawalgarh i aconsellar-nos. A més a més, el tracte amb ell i la seva família ha estat molt agradable. A continuació ens ha passat a recollir el nostre conductor Om Prakash per portar-nos a Bikaner, una ciutat a uns 300 Km de Nawalgarh. Aquest trajecte ha durat unes 5 hores, amb una parada a uns 10 Km de Bikaner per veure els cenotafis reials Sagar.

Cenotafis reials Sagar (prop de Bikaner)

A l'arribar a Bikaner en Prakash ens ha portat a un hotel d'un amic seu però després de veure l'habitació i el preu hem decidit anar a un altre que haviem mirat per Booking, però sense reservar. Finalment hem trobat l'hotel, on el pare i la mare (estem parlant d'un Guest House familiar) no hi eren i ens han atès les seves filles. Hem vist l'habitació i el preu i hem acceptat. De mentre, just abans d'arribar al Guest House, a uns 100 metres, el cotxe ha punxat una roda (ja semblava que els cotxes indis fossin indestructibles!! Després de totes les carreteretes i llocs per on havíem passat, no era pas estrany que en un moment o altre passés).

El nostre conductor (el qual ens havia dit que ens portaria al centre de la ciutat, just abans de portar-nos a l'hotel que ell ens recomanava) ens ha dit que marxava a reparar la roda i que quedàvem ja per demà.

Dinant a l'habitació del Guest House a Bikaner

Així doncs, ja som a una casa que fa de pensió amb 3 noies (les filles) entre 16 i 10 anys i un nen de uns 5 anyets, les quals ens han atés molt bé!! Quina monada de nenes!! A més a més, de que parlen un bon anglès! Ens han fet el dinar i després, com el seu pare encara tardaria i voliem visitar la ciutat, ens han aconsellat el preu del rickshaw per tal de que no ens timesin. I ha estat perfecte!!! Hem anat i tornat pel preu recomanat!! Això sí, després de regatejar, de dir que marxàvem amb un altre rickshaw, etc...

El viatge ha estat curtet però curiós, al darrera anava jo (Esther) amb dues dones i una noia (la filla d'una d'elles) d'uns 12 anys, és a dir, anàvem ben apretadetes, jejeje. I davant el Teixi amb el conductor. Com a cosa graciosa, les dones, el primer que m'han preguntat és que quants fills tenia! I jo... mmm... cap. I elles pensant que no havia entés la pregunta (només una d'elles sabia alguna cosa d'anglès i la nena també) m'han preguntat: I quantes nenes? I quants nens?
De mentres el conductor li preguntava al Teixi que si estàvem casats! I és que aquí a l'Índia, normalment, un noi i una noia que van junts vol dir que estan casats (això sí, sense donar-se les mans, ni fer mostres de carinyo al carrer, cosa que també hem de fer nosaltres com a respecte cap a ells).

Un petit tast de Bikaner

I la històra de la visita a Bikaner continuarà en un altre post (que aquest ja és una mica llarg).
Esther