De Kauri a Kauri

12 juliol - Descobrint els boscos únics de Nova Zelanda!

Ens llevem al bonic càmping al costat de la platja, però no el podrem gaudir gaire, ni el passeig marítim (o un caminet al qual podem anomenar així) que resegueix la costa. Opononi i Omapare són llocs per tornar, especialment a l'estiu deu estar molt bé la platja, que al contrari de les d'Austràlia no són mortals.... I no podrem gaudir aquests poblets tant com ens agradaria ja que tenim ganes de veure mil coses més d'aquest país i tot i així ja us avanço que ens quedarem amb les ganes de veure més coses! Així que una tornada a Nova Zelanda està assegurada en algun moment (espero que no gaire llunyà).

Avui visitarem boscs de kauris. I ara bé, què és un kauri?

Waipua Forest Park: un super kauri

Els kauris són arbres autòctons de Nova Zelanda, i és la espècie més voluminosa (el diàmetre del seu tronc pot arribar als 5 metres) del país (tot i que no la més alta). Els boscs d'aquests arbres són uns dels boscos més vells que existeixen, tenint en compte que hi ha ancestres de kauris ja des del juràssic (fa 100-200 milions d'anys). Donada l'alçada d'aquests arbres (potser 50 metres), hi ha moltes espècies que viuen a la part de dalt del kauri, com falgueres que fan ús de la gran copa d'aquest arbre per poder viure tranquil·les. El fet, és que aquests boscos abundaven a tota Nova Zelanda, però encara no se sap perquè exactament van començar a desaparèixer i ara només queden unes poques regions i boscos d'aquesta peculiar espècie d'arbre, tot i que el canvi climàtic i durant un llarg període l'ús massiu de la seva fusta, també està o ha ajudat a la seva desaparició. Si busqueu més informació sobre aquests antiquíssims arbres trobareu que són una mostra de supervivència i adaptació.

Zona boscosa de Waipua Forest Park

Mida dels troncs...versus... mida de l'Esther

Ara bé, després d'aconseguir parar la destrucció massiva d'aquests arbres i boscos dels quals en queden ben pocs, resulta que ha aparegut una malaltia causada per un fong que afecta de forma greu a aquesta espècie, fent que un cop l'arbre té la malaltia sigui impossible salvar-lo. Per aquest motiu en tots els boscs i parcs de Nova Zelanda ens hem de desinfectar les bambes / botes tant a l'entrada com a la sortida per tal d'evitar transpostar les espores d'aquesta malaltia o alguna altra i no contagiar més boscs ni zones amb vegetació.

Primer de tot ens dirigim al Waipoua Kauri Forest, el bosc de kauris de Waipoua. Encara el sol no ha escalfat prou i el dia està una mica tapat, a més que a l'estar en un bosc l'humitat és molt més alta i la sensació de fred molt més! Si fins i tot hi ha petites gotetes congelades a l'herba...Tot i així i em l'esperança que el sol comenci a escalfar una mica més comencem una petita ruta pel bosc de kauris gegants. El parc té unes quantes rutes, de 10 min fins una hora i mitja que anirem fent al llarg del matí. Amb elles descobrirem els kauris i les seves gegantines mides!


Finalment al Trounson Kauri Park, farem de nou una ruta per un bosc de kauris, sí, avui és el "kauri day". Cal dir que el temps ha millorat i fa sol, això fa les passejades molt més agradables i maques. Com a curiositat, just a l'entrada de la ruta hem vist un conill gegant! No sé si és que aquí no se'ls mengen i per això tenen aquestes mides, però us asseguro que aquest conill dóna de menjar a unes quantes persones!!

Conill per donar de menjar a tota la famíia
al costat del Trouson Kauri Park

I bé, entre bosc i bosc de kauris se'ns ha passat el dia, i ara ens dirigim cap a Auckland, la capital d'aquest paradís. Buff... quines poques ganes d'apropar-me a la ciutat... només de pensar-hi en l'embús que vam agafar el primer dia només per creuar la ciutat...

Però, al final decidim no arribar a Auckland i ens quedem just al nord, a Orewa, que ja pertany a la zona de Auckland però està fora de la ciutat a un aparcament al costat del club de surf.
Un cop hem aparcat, aprofitem la poca estoneta que encara queda de sol, o vaja els últims rajos de sol del dia, per fer una passejada per la zona. Orewa és un poble de platja (sí, us ho heu pogut imaginar pel tema de que era un aparcament ple de surfistes), i la veritat és que és un bon lloc per viure-hi si treballes a Auckland. És tranquil, a pocs minuts (sense embusos) d'Auckland i amb un bonic paisatge al costat de la platja.

Orewa, petit poble de platja al costat d'Auckland

I bé, entre una cosa i l'altra ja s'ha fet de nit... així que demà continuarem amb la nostra expedició per Nova Zelanda!

Esther

Descobrint els boulders!

11 juliol - Opononi, Omapere, dos pobles de costa

Avui ens llevem sense sorpreses amb el fang i també sense cap veí al voltant. Realment és un bon lloc per passar la nit tranquils i amb un bon paisatge. Però aquesta nit no la passarem pas al mateix lloc, sinó que anirem cap al sud, cap a Omapere i Opononi, dos poblets de costa. Per això fem quilòmetres cap al sud (unes dues hores de viatge perquè les carreteres són maques però no rectes) fins arribar a Kohukohu on agafarem el ferry per creuar el riu i arribar a l'altra punta, Rawene. D'aquesta manera ens estalviem uns quants quilòmetres si féssim la ruta per l'interior i ja de pas provem de nou això de travessar un riu en cotxe.

Boira espesa abans de creuar el riu en ferry

Mentre esperem l'hora de sortida del ferry que ens transportarà tant a nosaltres com a la nostra Jucy, saludem a una família una mica "garruleta" que també està esperant per creuar i que ens explica que sense boira el paisatge és molt maco, que a veure si tenim sort i la boira puja i podem gaudir de les vistes. Doncs realment ara mateix hi ha una boira espesa que no ens deixa veure l'altra vora de riu, encara que li dóna al paisatge un caire misteriós.

Paisatges típics de l'illa nord de NZ. Així dóna gust conduir!

A tot això, cal dir que conduir per Nova Zelanda està força bé, no hi ha quasi cap altre cotxe i tot i que les carreteres es pot dir que no són fantàstiques i que hi ha força corbes, els paisatges sempre són espectaculars i això compensa.

Un cop hem creuat el riu anem fins al i-site (el punt d'informació de cada poble), que es troba entre Opononi i Omapere, on ens indiquen algunes rutes per fer per la zona i llocs per passar la nit. Per començar anem a veure el Koutu Boulders, són unes roques esfèriques formades de forma natural que es troben a la platja entre Koutu i Kauwhare. En aquest cas, sorprenentment, hem tingut sort amb la marea i està baixa (i encara no està pujant...) de forma que podem veure aquestes formacions rocoses perfectament i passejar per la platja entre les roques i els animalons (ostres i altres) enganxats a elles. És força impressionant pensar que aquestes formacions són naturals, doncs són tan perfectes! Tan esfèriques!

I sí, aquestes roques són naturals i... gegants!

No es té clara la seva formació, però la seva composició es basa en un recobriment de calcita (es pot dir que fa de ciment) i a l'interior es poden trobar minerals com el quars i la dolomita. Són formacions estranyes que només es troben en llocs concrets com en un parell de punts de Nova Zelanda, Austràlia i Virgin Gorda, una illeta de les British Virgin Islands.

Ens plantegem si l'aparcament des d'on es poden anar a veure els boulders és un bon lloc per dormir (tot i que està prohibit...), però de moment ho descartem encara que prenem nota mental d'ell. Abans d'anar a fer una ruta que passa per una cascada anem a un mirador des del qual es poden veure les platges dels respectius pobles i també la formació dessèrtica de Hokianga. I ara sí, anem a fer una petita ruta (d'unes dues-tres hores) que passa per una cascada.

Als boulders de Koutu!

Iniciem la ruta anomenada Waiotemarama en la qual ens endinssem en l'espesa vegetació dels boscos novazelandesos, hi ha una mica de fang, que de vegades fa el pas una mica relliscós, però podem continuar la ruta sense problemes. Al cap d'una estona sembla que hem arribat a dalt i hem creuat la cascada, en tota aquesta estona ens hem afartat una mica del fang, doncs està molt més enfangat del que ens imaginàvem. Ara tocaria tornar però... jo no sóc conscient i hem de tornar a fer la volta! Jo que volia baixar per un altre lloc! Així que toca tornar a passar per totes les zones plenes de fang! Finalment arribem a la nostra Jucy on ja toca menjar alguna cosa (de fet és una mica tard per dinar...).

Incrustacions de mol·luscs a les roques

Ara cal decidir què fer i on anar a dormir, el pàrquing de la ruta de la cascada també és una opció, però encara hi ha força llum i estaria bé acabar d'aprofitar-la. Així que decidim tornar cap a Omapere i Opononi, pobles on des de la carretera es tenen unes boniques vistes a les platges (llàstima que sigui hivern! A més aquí no tenen animals mortals a les platges com a Austràlia.... De fet, des d'Opononi o bé Omapere (sí, estan al costat un de l'altre) es poden veure les dunes, tot i que més aviat el dessert de Hokianga. El contrast entre les platges i els seus prats i el dessert que pots veure davant és impressionant.

Vistes a les platges entre Opononi i Omapere

Finalment acabem a un càmping a Omapere, el qual s'emplena en un moment! No ens pensàvem que l'hivern hi hagués tanta gent per aquesta zona més de platges. No sé com deu estar a l'estiu si ara en ple hivern està així! Allà ens podem dutxar amb aigua calenta, recarregar la Jucy (posar aigua, carregar bateria elèctrica per les llums i per mantenir la nevera) i amb la poca llum que ens queda (llàstima que marxi tan aviat el sol...) fem un petit passeig per la costa i ja de pas anem a comprar un vinet per sopar, que ja toca estrenar els vins novazelandesos!

Bona nit des d'Omapere

Esther

Anem al nord, anem a Cape Reinga!

10 juliol - Entre fang, aigua, sol i ovelles. Un dia a l'irlandesa!

Avui ens llevem igual de sols que ens vam anar a dormir al nostra paratge particular al costat del llac Waiparera, però notem que el terra està una mica més enfangat per la rosada i per una mica de puja que ha pogut caure durant la nit. Avui tenim previst arribar al punt més septentrional de Nova Zelanda, el cap Reinga. Així que després d'esmorçar recollim la campervan i ... i... vaja, no entenc perquè les marxes no van bé! I això que té canvi automàtic, no tira cap endavant, resulta que només va cap enrere... mmmh...i aleshores és quan el Teixi i jo ens adonem que les rodes del darrere estan en una zona plena de fang!!

Al cap de Reinga
 la tempesta s'està apropant per l'oest...

Vaja, i ara què fem? La meva proposta si no aconseguim sortir-nos ara és esperar a que el sol apreti una mica i assequi el terreny, però òbviament no acaba de ser una bona proposta, així que el Teixi baixa de la campervan i em dóna algunes indicacions per poder treure una mica les rodes del fang i comença a empènyer la campervan (cosa no gens fàcil perquè allò pesa un mort!) i bé, després de que el Teixi acabi una mica enfangat aconseguim sortir del fang! Jajajajaja, quin inici del dia! Després de l'ensurt inicial de no saber com sortir-ne, al final ens acabem rient de la situació.

Far al Cap Reinga, el punt més septentrional de NZ

 Després d'una bona estona de conduir per la carretereta que ens porta fins al Cap Reinga, acabem arribant! I ens trobem que hi ha un parell de campervans més com la nostra! Visca els Jucy! De fet, és graciós perquè quan et creues a la carretera amb algú que porta la mateixa campervan poc discreta de Jucy et fan llums o et saluden, és com sentiment col·lectiu de dir, sí jo també he pagat poc i per això se'm pot veure des d'uns quants metres que porto una autocaravana llogada!
De fet, aquesta serà l'última campervan que fem servir, ja que a l'illa sud hem llogat un cotxe per por a que les carreteres estiguin gelades (som a l'hivern i a l'illa sud les carreteres poden tenir gel o neu).

Observant les platges que intentaria creuar sense gaire èxit

El temps està una mica canviant, és a dir, es pot dir que fa un temps a l'irlandesa. Pots tenir les quatre estacions de l'any en un mateix dia, i durant el camí cap a Cap Reinga hem passat pluja, sol i vist arcs de Sant Martí. Els paisatges de l'illa nord de moment ens recorden moltíssim als paisatges del sud d'Irlanda. Camps verds, vaques, ovelles, el mar al costat, temps amb pluja, sol, fred, calor, vent...

Les vistes des de la zona del far del Cap de Reinga són espectaculars i fa un sol esplèndid! Però... a la nostra esquerra podem veure clarament com una tempesta s'està apropant...confiem en que tardi una estona en arribar-nos.

Sorpresa a la platja!

Pel moment, hem decidit fer una ruta per la costa oest del cap passant per Te Werahi. El treckking bàsicament segueix la costa i gran part d'ell es fa creuant per la sorra de les platges. Així que baixem del cap, anem a la primera platja i de cop veig una cosa fosca que no és una roca... al principi m'espanto una mica perquè sembla un gos... però ara bé la sorpresa! És una foca força petita!! Quina monada! Sembla una mica espantada, suposo que per estar sola a la platja i tenir uns humans que se li acosten una mica. És el primer cop que veig una foca "en llibertat"! Bé, després d'observar a l'animaló una estona (sempre guardant una certa distància perquè no s'espanti massa i per no molestar-lo) continuem la nostra ruta de creuar la platja. Però...

Camps i extensions verds del nord de NZ, abans de la retirada

Les marees juguen un paper molt important a Nova Zelanda, cosa de la qual encara no ens hem adonat ni som conscients, però comencem a entendre perquè als centres d'informació a una pissarreta a l'entrada posen l'hora de pujada de les marees... mmmh... interessant...
Començo a anar saltant de roca en roca per esquivar l'aigua, però això puja massa ràpid, i mentre el Teixi es queda observant com intento creuar la platja i la meva lluita entre la marea que puja i jo, de cop per evitar caure ja tenim una cama de l'Esther dins de l'aigua!!
Bé, crec que he entès que és hora de retirada... i que no es factible creuar a no ser que et remullis una mica (i no anem precisament preparats per remullar-nos i menys en pla hivern)... així que toca retrocedir i tornar al far de Cape Reinga.

El cuiner

Canvi de plans, anem a intentar una altra ruta per la zona! Aparquem la Jucy, agafem les motxilles i anem a la cerca de la ruta. El que no sabíem era que avui no seria el nostre dia de sort en qüestió de rutes i després de creuar un camp de vaques i les seves corresponents defecacions... a més de que gràcies a la pluja de la nit i la del matí tot estava encara més enfangat... No som capaços de trobar el camí correcte (cosa poc habitual a Nova Zelanda perquè les rutes estan molt ben marcades), així que tornem a fer retirada i anem a dinar a la campervan mentre poso a assecar els meus mitjons i pantalons xops per l'intent de creuar amb la pujada de la marea.

Vistes des del trosset de treckking Te Werahi que vam fer

Fem bé, perquè al cap d'una estona plou (sí, recordeu que pel matí hi havia una tempesta que avançava en la nostra direcció, doncs sembla que ha arribat fins aquí...). Per sort, no dura gaire i reemprenem el camí per fer un nou intent a una altra ruta... Per arribar al punt de partida de la ruta la qual és fer part del Te Paki Coastal Track a partir de la platja (i també càmping) de Tapotupotu cal començar a baixar per una carretereta de terra (la qual ara està encara una mica humida i hi ha alguna zona amb fang) i on la pendent per baixar cada cop és major. Així que aparquem en un raconet la campervan i acabem baixant fins a la zona de la platja Tapotupotu a peu, un cop allà sí que fem un trosset de ruta per la costa, on passem per sobre d'un petit bosc de "mangroves" com els de la costa australiana i unes platges amb unes aigües que conviden a banyar-se tot i ser hivern. A més, es poden observar diferents tipus d'ocells, que amb una mica de paciència i sort es deixen fer alguna foto.

Ocellet fotogènic a la platja Tapotupotu

Girem cua i refem el camí, amb la corresponent pujada per arribar fins al lloc on hem aparcat la Jucy i acabar de fer la pujadeta amb ella (sí, per sort no s'ha quedat a mitja pujada...). Anem desfent la carretera que hem fet aquest matí per arribar al Cap de Reinga, i a mig camí ens trobem un ramat d'ovelles al mig de la carretera! Això sí, els novazelandesos són molt considerants i un parell de quilòmetres abans i un parell de quilòmetres després del punt de pastura ho han senyalitzat a la carretera. "Caution".

Sorpreses a la carretera

Un cop les ovelles ens permeten el pas, ens plantegem tornar a passar la nit al mateix lloc que la nit anterior, però aquest cop ens arriscarem a que entri una altra campervan i tingui poc marge de maniobra, ja que no ens volem tornar a posar a la zona de terra (que després es converteix en fang) i ens posem al poquet tros mig asfaltat al costat de l'entrada. Crec que al Teixi no li va agradar gaire haver d'empènyer la campervan, jejejeje. I dit i fet, avui veiem la posta de sol amb tranquil·litat i fem el sopar de mentre els raigs del sol s'amaguen darrera del llac Waiparera.

Petó a la vora del llac on quasi al matí ens quedem encallats...

Bona nit!

Esther

Ens iniciem a la cultura maorí!

9 juliol - De Pa a Pa

Ens llevem a Whangarei i anem directament a visitar el Ruapekapeka Pa. Els "Pa" eren assentaments maorís majoritàriament situats a elevacions del terreny per tal de poder-se defensar en cas de ser atacats (ja sigui per altres tribus o pels anglesos més endavant) i amb terres fèrtils als voltants per tal de cultivar productes, es pot dir que són l'equivalent als nostres castells i fortificacions. El Pa que anem a visitar és un dels més grans de Nova Zelanda i va ser construït per fer front als canons dels britànics. Més en concret va ser sitiat a l'última batalla a la guerra de Flagstaff entre les forces colonials i una tribu maorí (Ngapuhi). Aquest va ser el major conflicte entre el govern colonial i els maorís. Avui encara es poden veure els forats a la terra on es refugiaven els maorís dins del Pa. També cal dir que aquest Pa, està excepcionalment modernitzat i preparat per defensar-se dels atacants, amb túnels subterranis i una localització que feia complicat l'atac. A poc a poc, anirem aprenent més coses de la cultura maorí, civilització polinèsica que es va establir a les illes de Nova Zelanda sobre el 1200-1300 dC, sí no fa tant!!

Canvi de color de la campervan després de seguir
el caminet de terra fins al Pa de Ruapekapeka 

Per arribar a aquest famós Pa, ens vam trobar amb que cal seguir una via no asfaltada, per sort de terra i sense gaires pedres, durant uns 10 minuts i costa amunt. Sí, encara és una mica inaccessible aquest Pa! I bé, com podeu suposar la campervan va canviar de color... del verd cridaner Jucy a un to bastant més aviat... marronós.

Vistes des del Pa de Ruapekapeka

Fa un dia fantàstic i tot i el fred s'està molt bé, i el cel clar ens permet obtenir unes precioses vistes des del Pa. A l'entrada trobem els primer signe maorí de la nostra estada a aquest país. Una escultura (reconstruïda i "moderna") típica de les entrades als poblats, en aquest cas un Pa dels maorís.

Les cascades de Rainow a Whangarei

Sense voler-ho avui serà dia de "Pa's" i després de visitar la nostra primera fortificació maorí, i alhora també obtenir el primer contacte amb l'art i les formes de vida d'aquesta cultura ens dirigirem a una altra fortificació maorí, anirem cap Kororipo Pa, una mica més al nord, direcció Keri-Keri.

Vistes des del Pa de Kororipo

Ens aquest cas, ens trobem amb un accés al Pa molt més senzill i amb un paisatge al voltant del riu Kerikeri fantàstic! Quins records! Quins paisatges! Com els trobo a faltar...
En un parell de dies a Nova Zelanda et pots adonar de la impressionant natura que té i el sorprenent estat verge de les seves terres, que esperem que es mantigui així molts més anys...

I ara ve, quan descobrim les gallines més lletges que hem vist mai! Bé, lletges i alhora gracioses, perquè el simple fet de mirar-les ja et fa gràcia, i estic segur que amb una foto entendreu el que us dic...

Les sorprenents gallines novazelandeses!

Després d'una petita passejada per la zona anem a veure les Rainow Falls, que es troben al costat d'on som ara. I ara ja ens queden poques hores de sol, com sabeu som en ple hivern i sobre les 17h el sol marxa... així que hem d'aprofitar al màxim les reduïdes hores de sol, especialment perquè viatgem en una autocaravana i no tenim bateria infinita per deixar els llums de la campervan encesos gaire estona...doncs volem estalviar-nos haver d'anar a passar la nit a càmpings amb endolls que són força cars. Així que donat que la bateria per encendre les llums de la campervan es carrega mentre la campervan està per carretera després intentem evitar que es descarregui del tot.
Per tant, prenem la carretera direcció nord i parem per poblets costers com Mangonui, on tot i que ens comença a ploure podem estirar una mica les cames i gaudir del paisatge abans de anar a buscar un lloc per passar la nit.

Per la costa de Mangonui... es poden trobar pingüins!!

Després de conduir una estona més trobem el càmping, bé la zona de terra on podem passar la nit de forma gratuïta al costat del Llac Waiparera. Cal dir que el desviament de la carretera principal és força brusc i que a l'entrar bàsicament hi ha terra i en aquest cas força fang. El lloc és preciós i estem sols, tot i que només hi ha un vàter força apartat i el qual podem dir que és un forat al terra quasi quasi. Aparquem a la zona menys enfangada però apartant-nos de l'entrada per si de cas entra una altra autocaravana de nit i no veu la nostra (no cal que ens xoqui algú en plena nit). Ens estem apropant a la zona més septentrional de l'illa nord i més en general de tota Nova Zelanda.

Posta de sol des del llac Waiparera

Doncs demà realment assolirem el punt extrem del país, anant al cap Reinga. Però abans acabem de gaudir de la posta de sol sobre el llac i del sopar que ens preparem a la campervan.

Bona nit!!


Esther

Comencem a explorar territori kiwi!

8 juliol - Primer dia a NZ: Whangarei

Ens llevem aviat i ens trobem un dia força ennuvolat i amb una certa probabilitat de pluja. Tot i així, no ens desanimem, esmorzem i sortim a inspeccionar la platja d'Uretiti al costat de la qual hem passat la nit. Es respira tranquil·litat. Ens creuem un parell de persones que han anat a la platja a passejar el gos, i a les quals saludem. Mmm la primera impressió dels kiwis és bona. Simplement pel fet de saludar-nos per què sí, al igual que passa sovint a la muntanya, és una bona senyal.

I al costat d'aquesta bonica platja d'Uretiti
 vam passar la primera nit a NZ

Pont a Whangarei on pots la teva imaginació
 pot decidir què representa

A continuació agafem la nostra Jucy (la actual campervan) i anem cap a Whangarei, on tenim previst passar avui el dia per al vespre continuar cap al nord.
Parem al costat del port del Hatea River de Whangarei per fer una ruta pels voltants de la ciutat, sembla que el cel ha deixat passar el sol i ara mateix podem sentir la seva caloreta a les nostres galtes, fet que és força agradable donat que estem en ple hivern! Sí, estem a un 5-8 graus com a molt. Hi ha molta gent passejant de bon matí la qual ens saluda quan ens la creuem. Realment la ruta és massa urbana i no ens acaba de convèncer, però per començar ja va bé. A més, ens hem passat una estona imaginant què representen algunes escultures o banc estranys que trobem pel camí, al igual que un pont amb una decoració prou curiosa. Un cop tornem a on hem deixat aparcada la campervan i no tenim gaire clar si havíem de pagar parquing o no... anem a fer una altra ruta pels voltants però sense voler i pugem amb el cotxe directament al mirador principal (sí, no ens hem cansat gaire...). Des del mont Parihaka es pot contemplar la ciutat de Whangarei i el riu que hi passa al costat.

Port de Whangarei

Finalment anem realment a passejar fins a les cascades de Whangarei passant per un bosc de kauris (espècie d'arbre autòcton i una de les espècies i tipus de bosc més antics de la terra), i pel parc Ah Reed Memorial, on envoltats per una vegetació amb diferents tons de verd arribem a una preciosa cascada on si ens apropem massa ens remullem una mica. Parem una estoneta a menjar unes galetes i veiem com un grup d'ocellets ens envolta per anar agafant les engrunes que cauen a terra.

Vistes a Whangarei

Una cosa curiosa que trobem abans de començar la ruta és que hi ha com uns raspalls i una manguera desinfectadora de sabates. Es veu que alguns arbres del bosc estan malalts i no volen que portem cap llavor, fong o bacteri que pugui contagiar altres boscos. Així que tant a l'entrar com al sortir de la ruta ens netegem les botes com a bons nova zelandesos.

Cascades del parc de Whangarei

Abans d'acabar d'explicar el nostre primer dia complet a Nova Zelanda comentar que tant a Austràlia com a Nova Zelanda tenen molta cura de tot el que entra i surt del seu país. Especialment pel tema de no introduir llavors, menjar, i clar animals de fora del país. Has d'omplir un formulari on et pregunten sobre el material que portes i en quines zones has estat els últims mesos. Si portes material de muntanya és possible que el revisin / desinfectin per tal de que no entris cap llavor no autòctona al país. Realment ens sorprèn molt, però més endavant veurem que és molt habitual desinfectar-te la sola de les sabates / botes abans d'entrar a un bosc / ruta i el mateix a la sortida.

Punt d'entrada i sortida del bosc
 amb el corresponent netejador de botes

Cal dir que de moment les rutes que hem fet estan completament marcades i molt preparades i cuidades, al contrari de les que vam intentar fer a Austràlia... i de fet aquí hi ha molta més gent caminant que no pas a Austràlia..

Aquí podeu trobar les rutes que vam fer per Whangarei.


Esther

Canviem d'illa: d'Austràlia a Nova Zelanda

6-7 juliol - Ens acomiadem d'Austràlia i arribem a Nova Zelanda!

Avui és el nostre últim dia a Austràlia després de dues setmanes i acabem la nostra ruta a Sydney, demà de bon matí agafem un vol cap al destí més desitjat (almenys per part meva, jejeje), Nova Zelanda, i no pel senyor dels anells, sinó perquè és un país que sempre m'ha atret i del qual espero no sortir decepcionada com ha estat d'Austràlia. Això sí, visitarem el país dels kiwis en ple hivern! Però què hi farem, segur que és maco igualment i les temperatures no són extremes així que no passa res, mentre no ens plogui gaire...

Recorrent la costa de Sydney

Ara bé, passarem d'un país (Austràlia) on ben bé tot animal és perillós / verinós a un país on tots els mamífers no aquàtics que hi ha són introduïts pels europeus i on no hi ha cap bitxo que et pugui matar (o això creiem). Però bé, deixem de parlar de Nova Zelanda i adavantar aconteixement, que ja en tindrem temps durant tot el proper mes i centrem-nos en el dia d'avui a Sydney.

Tornem a tenir un dia esplèndid tot i el fred al qual poc a poc m'estic acostumant... sí sé que no fa tant de fred, però ja us dic que després de viure en només època d'estiu durant els últims tres mesos es nota molt el canvi brusc de temperatures. Avui passarem el dia passejant pel jardí botànic del qual ahir no en vam tenir prou temps per passejar per tot el parc, avui ens centrarem més en la part del parc més de jardí botànic. Com a sorpresa tornem a trobar cacatúes en llibertat al parc i cartellets on diu que sisplau no robis plantes i que si veus algú que ho estigui fent que avisis! Això sí que ens ha sorprès ja que a Austràlia no ens esperàvem gent robant plantetes al jardí botànic!

Continuem el passeig per la zona de l'òpera i el port i acabem a unes galeries que ens recorden a les galeries del centre d'Europa, amb boutiques, botigues de xocolates, etc..

Adéu Austràlia!

Avui toca tornar a fer les bosses, feina de la qual comencem a ser uns experts i sembla que cada cop hi caben més coses a la motxilla, tot i que cal dir que vestits amb roba d'hivern les dues motxilles s'han aprimat força! I demà a llevar-nos aviat que ens espera un dia llarg...

Ja som a dia 7 de juliol i ens llevem aviat per arribar a l'hora a l'aeroport. Si tot va bé sobre les 15h serem a Auckland, no, no està tan lluny Sydney d'Auckland, però hi ha dues hores de diferència (en aquest cas que perdem). Les previsions meteorològiques a Auckland pels propers dies no són gaire bones, s'esperen pluges, però fins que no hi siguem encara tenim l'esperança de que no plogui. Un cop a l'aeroport d'Auckland avisem als de Jucy (la companyia amb la que llogarem una nova campervan, sí, tornem a tenir un vehícle verd, verd!) perquè ens vinguin a buscar per recollir l'autocaravana. Les noies que ens atenen són simpàtiques però no ens expliquen res de com funciona la nova campervan i ens donen un DVD on se suposa que explica com funciona l'automòbil, DVD el qual no mirem perquè gràcies a l'experiència amb els altres vehícles llogats sabem ja com funciona tot i per a què serveix cada cosa. I sí, la campervan té DVD!! Però més tard descobrirem que no funciona... hauríem d'haver provat si funcionava abans d'agafar la campervan... però no ho vam fer, tot i que igualment crec que no ens l'haguessin canviat. Un cop a la campervan, i com les previsions indicaven amb un temps poc agradable (està plovisquejant) fem el ritual d'anar al supermercat més proper per comprar menjar i omplir així la nostra nova caseta. Tot seguit, emprenem ruta cap al nord. El nostre objectiu és arribar a Whangarei a passar la nit. Whangarei es troba a poc més de dues hores des d'Auckland, però el que no ens esperàvem era el gran embús per sortir de la ciutat!!

Avançament: L'illa nord de NZ ens recordarà moltíssim a Irlanda

Déu meu però si aquí viuen quatre gats!! Com poden haver-hi tants cotxes!! Recordem que a Nova Zelanda entre les dues illes hi viuen poc més de quatre milions d'habitants, és a dir, amb una densitat de població 5 cops inferior a la d'Espanya! I a l'àrea metropolitana d'Auckland hi viu la meitat, un milió i mig, però és que a Barcelona (metropolitana) hi viu més gent que a tota Nova Zelanda! I no hi ha tant de trànsit!! A tot això s'ha de sumar que donat que estem a ple hivern es fa fosc a les 17h... per tant si hem arribat a les 15h a l'aeroport, hem agafat la campervan i anat a comprar podeu suposar que ja tot es fosc, i aquí és fosc del tot un cop t'allunyes uns pocs quilòmetres del centre de la ciutat. Ah, i clar, no podia faltar que comencés a diluviar!! I... sí, tenim un altre cop una campervan amb canvi de marxes automàtic però el qual fa una mica el que li dona la gana... així que a sobre això...
Passem una estona d'atabalament entre cotxes, pluja, canvi de marxes que fa el que li dona la gana, però un cop ens anem allunyant d'Auckland el trànsit es calma...ara bé, tot és fosc com la gola del llop, i s'han de portar les llargues per veure alguna cosa...i els pocs cotxes que hi ha a la carretera ens avancen. Realment és força estrany mirar pel retrovisor i veure tot negre... això és degut a que la majoria del temps no tenim cap cotxe darrera i per tant no hi ha cap tipus d'il·luminació. Ens plantegem fer parada abans d'arribar a Whangarei, però la veritat és que no hi ha gaire cosa per parar-hi... i al final acabem passant la nit a la platja d'Uretiti, prop a Ruakaka un lloc gratis amb uns lavabos al costat, a pocs quilòmetres de Whangarei, el qual ja el visitarem demà. Arribem passades les 20h i després d'un llarg dia sopem i anem a descansar...

Per anar-vos fent un avanç de l'ambient a NZ (Nova Zelanda)

A Nova Zelanda, per contra d'Austràlia, hi ha una aplicació CamperMate on et diu tots els llocs on pots fer nit de forma gratuïta o a baix cost pels diferents tipus de vehicles (selfcontained o no selfcontained), que ve a ser si no deixes residus (selfcontained) o si en deixes (no selfcontained), que de forma més clara consisteix en si tens un dipòsit on va l'aigua de la pica o no i si tens un WC portàtil o no (sí... ja us explicaré això del WC portàtil...). Aquesta informació a part de trobar-la a l'aplicació on també t'indica els llocs on hi ha dutxes la pots aconseguir als centre d'informació de cada ciutat / poble. Els encarregats de cuidar les zones d'aparcament i també de fer complir les normatives (és a dir, vigilar si estàs a un lloc on no pots aparcar o si ets a una zona per selfcontained i no ho ets multar-te o bé, vigilar que tothom pagui als aparcaments per passar la nit on has de fer un donatiu pel manteniment) són els anomentats "rangers". I cal dir que sí que existeixen i sí que comproven tot el que us acabo d'esmentar.
Com podeu suposar hi ha molts més llocs per passar la nit per vehicles selfcontained, aquest és un dels principals motius pel qual vam agafar una campervan selfcontained a l'illa nord. Això ens estalviarà molts mals de caps a l'hora de buscar llocs econòmics per passar la nit, que en la majoria dels casos serà gratuït llevat a les zones més turístiques de Nova Zelanda.

La nostra nova casa durant dues setmanes
 per l'illa nord de Nova Zelanda

I bé, ja som a Nova Zelanda! Demà comença la nostra aventura a aquest país on tinc unes grans expectatives!

Esther

Un dia per Sydney

5 juliol - L'òpera de Sydney

L'òpera de Sydney

Bon dia des de Sydney! Ens llevem aviat i esmorcem al hostel on després sortirem directament passejant cap a l'òpera de Sydney. Fa un dia genial, tot i fer fred.... jo encara estic en procés d'adaptar-me a l'hivern... després de tants mesos "d'estiu" ara costa fer-se al fred. L'òpera no té res especial, vull dir, el més espectacular o graciós és estar al costat de la famosa imatge que has vist tants cops per la tele, en revistes, etc. I el paisatge en general d'aquesta ciutat tan moderna i alhora envoltada de natura. L'aigua del port és transparent i al costat de l'òpera hi ha els jardins botànics, els quals pots explorar gratuïtament. Tot i que més que uns jardins botànics és més aviat un parc enorme, verd i on hi ha zones que sí que semblen jardí botànic, amb les plantetes amb noms, per zones, etc. Avui no tindrem temps per passejar per tot el parc, però farem una volta per la zona que dóna al mar. Un fet que ens sorprèn és que el avions passen molt a prop del port i els pots veure fàcilment des de la costa sobrevolar la ciutat i el mar. Visitem l'observatori al Hill Park on ens entretenim mirant els diferents aparells que tenen, videos i altres xorradetes, per després gaudir del dia solejat i gens fred (com a mínim al migdia) des del parc de l'observatori que té unes boniques vistes al mar. Un bon lloc per fer un mos i descansar (tal i com vam fer nosaltres).

Skyline de Sydney

Durant el dia ens plantegem agafar un ferry al Circular Quay per creuar a l'altra part de la bahía de Sydney, però finalment decidim quedar-nos a terra.

Sí, l'aigua del port és transparent!

El nostre dia bàsicament es redueix a passejar per la ciutat, contemplar les vistes i els enormes edificis completament moderns que caracteritzen aquesta cosmopolita ciutat australiana. Entrar a algun mercat amagat a la ciutat i poc més. El potser mal regust de la resta d'Austràlia s'ens està passant a Sydney. Tornar a dormir a una habitació ajuda... i estar a una ciutat (després de tant de temps fora de ciutat) també s'agraeix.


Acabem sopant un pollastre a l'ast comprat a un super pel passeig del port, al costat de l'òpera de Sydney. Sydney és cara, però és una bona ciutat per viure-hi. Es veu moviment, activitats, un bon paisatge (tot i que pel meu gust alhora queden bé els gratacels moderns com li sobren) i una barreja de cultures clara i sana.

Nit a Sydney

Esther