Dia de compres a terra ferma

11 d' agost: Fiji, vida sense presses

Vist que el temps que de moment no ens acaba d'acompanyar, hem decidit quedar-nos una nit més a Nanaru-i-Ra. Cal dir, que llevat el no haver-nos encara banyat, l'illa és molt maca i mooolt tranquil·la. Això d'estar una mica aïllats no té preu!

Donat aquest canvi hem d'anar a comprar a "terra ferma", és a dir, a l'illa gran, en particular a Rakiraki. Per fer-ho, al igual que a l'anada, ens han de portar en barqueta... aprofitem avui també perquè els propietaris de l'allotjament també han de comprar (ja sigui menjar com gasolina per la barca i el generador elèctric) i envien un dels seus "servents", sí... hi ha una dona i un home que es pot dir que treballen per la propietària. Així que anem amb aquest senyor en la barqueta i quedem a una certa hora de nou al port.

Tranquil·litat durant les últimes hores (minuts) de llum

Ens trobem de nou amb l'home que ens portarà de nou amb la barqueta a l'illa, però primer esperem el senyor de la gasolina que ens omplirà de barrils la barca. Per fi estem tornant.. però ens sembla eterna aquesta tornada... com és possible? Doncs vet aquí que el nostre amic de la barqueta resulta que estava intentant pescar de camí a l'illa! (cosa que crec que està prohibida...) de fet, quan ens apropem a terra diu: "Vaja, no hi ha hagut sort! Avui no he pogut pescar el sopar!"

Sense comentaris ;)

Dinem i després tornem al sunset point (aquest cop amb la càmera de fotos) i també acompanyats d'un gos que pul·lula per allà i s'ha fet amic nostre, tot i que pobret no sembla en el millor estat de salut...

Sunset point, abans del "sunset" (posta de sol)

Esther

Nanaru-i-Ra: encara no és l'hora del bany

10 d' agost: Explorant Nanaru-i-Ra

Avui ens llevem pensat si ens podrem banyar... pel moment fa sol però molt de vent... Ens estem per davant del bungalow prenent una mica el sol, llegint i mirant el paisatge (que val la pena). Només fa ràbia que fa mooolt però moooolt de vent (això sí, no hi ha ni un sol núvol!) i banyar-se és un suicidi... doncs a més l'aigua està força freda...i la temperatura a l'exterior no és que sigui altíssima. També teniem pensat fer una volta en kayak (en teoria te'ls deixen) però vist el vent crec que no és gaire segur... qui sap on acabaríem...

Molt enfeinat..

A la tarda anem a fer un volta per l'illa. És també molt divertit el fet "d'explorar" doncs l'únic mapa que tenim és aquest al que li hem fet una foto i mostrat en l'entrada precedent i l'illa per passar d'una banda a l'altra és una mica muntanyosa i diguem que els camins els fas tu. És a dir, l'illa s'explora sense gaire idea d'on vas, però és prou petita per més o menys saber per on pares i bé.. és factible anar d'una punta a l'altra de l'illa a peu (l'únic mitjà de transport llevat que vagis per mar).

Tot i això, arribem fins al "senyalitzat" "sunset point", punt de la posta de sol, però no portem la càmera a sobre... hi ha unes bones vistes de tota l'illa.
A continuació baixem per l'altra banda de l'illa on trobem una altra platja, maquíssima i amb estrelles de mar blaves!!! Hem de tornar-hi!! I si és possible... banyar-nos! Que per ara fa massa vent i fins i tot una mica de fresqueta...

Vistes des del bungalow

No ho hem comentat encara, però aquí només hi ha electricitat a unes determinades hores del vespre, després cap a les 23h tot queda en la foscor. Així que si aneu us recomano una bona lot encara que només sigui per llegir. Òbviament la mancanza d'electricitat també implica aigua calenta... així que si voleu una dutxa d'aigua calenta heu d'esperar al vespre.

Nanaru-i-Ra, Fiji, però encara no ens hem banyat...

És hora de tornar al nostre camp base, així que després d'explorar una mica trobem el camí a casa, on ens fem el sopar abans que marxi la llum i anem a fer nones!

Esther

Nanaru-i-Ra

9 d' agost: Arribem a l'illeta que hauria de ser el nostre paradís els propers dies

Avui després d'esmorzar anem a l'estació de busos de Nadi per agafar la primera connexió que ens aproparà a Nanaru-i-Ra. Nanaru-i-Ra és la petita illa on passarem 4 nits (bé, us avencem que acabaran sent 5) i on en teoria farem la nostra part més rellevant de platja de tot el viatge. És a dir, les vacances dins les vacances, jejeje.

Mapa Nanaru-i-Ra

Al bus trobem una noia que s'asseu al meu costat que parla prou bé l'anglès, és professora d'anglès. Comentar que al igual que a l'Índia l'anglès és idioma oficial, però això no vol dir que la població el parli...la gent parla fijià.

El nostre "jardí"

Com a les pelis!
Tot i que el temps no és el mateix....

Acabem arribant al port on ens han de venir a buscar en barca (una llanxa a motor) per arribar a Nanaru-i-Ra, és una mica particular pensar que com a transport per arribar a la caseta on estarem hem d'agafar una barca. A més a més, portem menjar, ja que a l'illeta no hi ha res. Cap bar, cap botiga, cap cotxe! Fantàstic :D només alguns habitants que bàsicament lloguen habitacions a turistes! ( i no a gaires perquè l'illa no és gaire gran)

Arribem i ens fant l'upgrade (la millora) de l'habitació (havíem demanat casa compartida) però tal i com havíem llegit per internet t'acabaven donant tot l'apartament (a no ser que hi hagués molta demanda, que no és el cas tot i ser en temporada alta...). Així que ara tenim un apartament de dues habitacions, saló, cuina tot per nosaltres!!! El paisatge és espectacular tot i que el temps no tant... Igualment decidim sortir a investigar una mica l'illeta. Sense tenir clar on anem (hem vist un petit mapa però no hi han gaires camins i òbviament cap indicació) acabem creuant la part estreta de l'illa i ens trobem a l'altra banda on es trobo una platja molt maca però moooooolt ventosa!!! I l'aigua en tota l'illa està força freda!!!

:)

Acabem sopant i anant a dormir no gaire tard que avui ha estat dia de viatge. A veure si demà tenim un dia solejat i anem a fer un bany!

Esther

Primeres impressions fijianes

8 d'agost: Ens anem a les Fiji!!!

De bon matí agafem el vol cap a Fiji, sorprenentment són només 3 hores de vol fins a Nadi, la tercera ciutat més gran de Fiji.

Viti Levo és el nom de l'illa més gran de Fiji (vaja, allò que veiem al mapa com a Fiji) i és on també es troba Suva, la capital. La nostra ruta per Fiji difereix molt de les usuals on vas a un arxipèlag d'illetes amb platges de foto (però plenes normalment de turistes i cal dir que a uns preus molt més alts). Nosaltres en canvi farem un ruta que bàsicament consisteix en donar la volta a Viti Levu i passar uns dies a una petita illa enganxada a Viti Levu, Nanaru-i-Ra, on en teoria gaudirem de les platges fijianes.

Nadi

Arribem en taxi al resort (no hi ha gaire a triar a un preu raonable) que és més aviat un alberg juvenil. Està ple de turistes, en concret joves australians, alemanys i nova zelandesos que fugen de l'hivern de l'hemisferi sud.

Les primeres impressions no són excel·lents... doncs passegem una mica per la platja veïna a l'alberg, i cal dir que no és gaire maca i està una mica bruta...

Per una altra banda, ens trobem amb un temps no esperat, per tant no fem ni tan sols un bany. Fa més fresqueta de la que preveiem i el taxi que ens ha portat des de l'aeroport ens ha explicat que l'última setmana ha estat plovent, cosa que diu que no és gens habitual...

Locals fent el bany a la tarda a la platja de Nadi

Des del primer dia ja ens comencem a adonar que la majoria de població és negra i que els blancs clarament representen la classe alta de la societat (o bé els turistes, ie, també "la classe alta" que es pot permetre viatjar).

Platja a Nadi

Sopem al mateix alberg on hi ha molt d'ambient, massa potser... com a mínim el menjar no està malament. No ens quedem fins gaire tard, estem una mica cansats del viatge i demà tornem a agafar busos i vaixell per arribar a Nanaru-i-Ra.

Moce (Bona nit en fijià)

Esther

Adéu a Nova Zelanda des dels volcans d'Auckland

7 d'agost: L'Auckland volcànica

Bon dia des d'Auckland!

Avui, ara sí que descansats, ens posem en marxar per pujar a un dels volcans d'Auckland.

Arc de Sant Martí sobre la ciutat d'Auckland

Sí, Auckland és la ciutat dels volcans. La majoria d'ells van ser ocupats bàsicament com a 'pa' Maorí, és a dir, com a poblat i lloc de defensa abans de l'arribada dels europeus. Alguns altres han estat usats més recentment com a abocador de materials de construcció. Per sort, encara queden alguns cons volcànics que han estat preservats com 'parcs-monument'.

Vistes des del Mount Eden a la ciutat d'Auckland

Abans de poder anar a passejar per un d'aquests parcs hem d'esperar a que la pluja amaïni..però finalment aconseguim visitar el Mount Eden que es troba al centre de la ciutat com veure un arc de Sant Martí que ha aparegut després de la pluja! Comentar que aquests cons volcànics no són gaire alts, per tant són de molt fàcil accés i la gent de la zona acostuma a anar-hi a córrer.

Parc-monument d'Auckland

Abans que es faci molt tard tornem a l'alberg a dormir aviat doncs demà aviat tornem a agafar un avió, aquest cop a Fiji!

NZ

Esther

El bolet cistella de Wellington

5 (i 6) d'agost: Visita express a Wellington i tornada a Auckland

Avui ja estem completament sense cotxe ni campervan ni res, així que aprofitarem el dia per visitar Wellington. Deixem les bosses a l'hotel, tot i que t'ho fan deixar a una mena de caixes fortes on pagues segons les hores que deixes l'equipatge (al final 8 nzd entre els dos).

El matí l'aprofitem per visitar els Jardins Botànics, la veritat és que són molt macos, a més trobem un tipus de fong molt particular que nomeś es troba a Austràlia i Nova Zelanda, s'anomena white basket fungus, (fong cistella blanca). Assoleix aquesta forma (veure la foto) un cop ha madurat, doncs es pot dir que surten d'un ou, és a dir, primer de tenir aquesta forma tan particolar, el fong es troba encapsulat en una massa amb forma d'ou.

White basket fungus, (fong cistella blanca) madur

Papallona al jardí botànic

Després passegem per la ciutat, per la city, és a dir, el barri bancari on tot són edificis luxosos amb moltes més plantes que els nostres gratacels de barri.

A la tarda anem a veure el museu de NZ, molt recomanable. Les exposicions estaven molt ben fetes, una de la batalla de Gallipoli que era molt impressionant i alhora interessant. A més, a la part de ciències naturals tenen exposat un calamar gegant que es van trobar per casualitat, és bastant impressionant veure que existeix un animaló no vertebrat d'aquella mida!

L'ou d'on sortirà el white basket fungus,
(fong cistella blanca)

Els nostres dies a les illes kiwis s'estan acabant, aquesta nit la passarem bàsicament en un bus que ens portarà de Wellington fins a Auckland. Així podrem aprofitar l'endemà per visitar la ciutat més gran de Nova Zelanda (i que no és la seva capital), de la qual vam sortir directament després d'arribar en avió sense visitar res.

Concentració màxima davant les plantes :P

Pensàvem que després del busos que vam agafar al sudest asiàtic el bus per Nova Zelanda seria tranquil... però ens equivocàvem! A mitja nit sembla que punxem una roda però al final és una falsa alarma, una pedra s'ha ficat a la suspensió i tot fa pudor a cremat per una bona estona i parem més d'un cop a comprovar que tot està bé, per sort després d'una bona estona la pudor marxa i també tots els passatgers es queden més tranquils... cal dir que el conductor sembla una mica personatge, però què hi farem! Tot i resoldre el problema a l'inici de la matinada, la nit en que havíem de dormir al bus no acabada d'anar com pensàvem i el tema dormir no s'acabi de complir gaire... Tot i la nit una mica mogudeta al bus al final no arribem a Auckland amb massa retard. Això sí... després de 12 hores de bus sense haver dormit gaire (ok, uns més que altres...) estem una mica rebentats...

Fauna i flora al jardí botànic

La diferència entre avui hi ahir no és molt gran donat que no hem dormit gaire... així que després d'arribar a Auckland de bon matí, i deixar les coses a l'alberg, passegen i explorem una mica la ciutat. Cal dir que estem prou cansats que ni fem fotos... així que les fotos d'Auckland hauran d'esperar a demà. El nostre dia acaba aviat ja que estem cansadets...

El port de Wellington

Bona nit! Aquest cop des de un llit de debò!

Esther

Fent marxa enrere fins l'illa nord

3 i 4 d' agost: Retorn a l'illa nord via Picton

3 d'agost:

Kaikoura des dels prats

Avui continuem en procés de retorn, direcció Picton, però en aquest cas farem nit a Blenheim, conegut per ser zona de vins a Nova Zelanda i tenir un clima molt temperat. En el nostre camí a la terra dels vins passem per Kaikoura (que ens ve de camí) i com era d'esperar fem una paradeta, doncs mereix molt la pena aquest poblet entre mar i muntanya i ple de vida animal (la majoria marina).

La màgia de Kaikoura

Un cop hem arribat a Blenheim, a un alberg on el propietari és un kiwi que ha fet ben bé la volta al món amb vaixell... i el qual és una persona molt simpàtica intentem fer una volta pel poble. Però vet aquí que ens resulta impossible donat el vent que fa!!! Sí, és una de les zones amb un clima més temperat, però nosaltres just hem agafat un moment atípic!! Així que després de fer quatre passos intentant evitar de sortir volant retornem a l'alberg.



4 d'agost

Avui sí que és el dia de deixar l'illa sud, hem de tornar el cotxe a Picton i agafar el ferry que ens porta de nou a l'illa nord, en concret, a Wellington. Primer d'agafar el cotxe, aquest cop sí, fem una volta per Blenheim, petit poblet on imagino que les zones més maques són on hi han les plantacions de vinyes però per les quals no hem passat.

Vistes des de les colines de Picton (pressa el 23 juliol)

Un cop arribats a Picton i on hem deixat el cotxe, aquest cop amb algú a l'agencia de lloguer. Passem el temps voltant per la petita ciutat i intentant fer fotos als "fantail", el ocells amb cua de ventall i xerrant quatre paraules amb la dona d'una botiga on venen records prou originals (entre ells joguines de cartró per crear un fantail xD) però que al final no comprem res, com de costum, per motius obvis de no carregar coses durant el viatge.

Quina felicitat! (foca a Kaikoura al mig del pas per vianants)

De nou viatgem al ferri, però aquest cop ens trobem una mica de mal temps i arribem a Wellington de nit i plovent...

Esther