Bundi: fort i palau

20 abril 2015 - Bundi, la ciutat amb una mica de tot

Bundi és una ciutat més petita i alhora més tranquil·la que les últimes ciutats en que hem estat. Tanmateix té una mica de tot: un fort, un palau, un llac, vaques, cabres, micos, mercats i els habituals carrers i cases índies, i bé també té a l'Anita, la cuinera del guest House en que ens allotgem, sense ella la nostra estada a Bundi no seria el mateix. Ais.. que et trobarem a faltar!

Entrada al palau de Bundi

Vistes a Bundi des del fort

Aquest matí hem anat a visitar el fort de Bundi sota un sol imperiós i la mirada atenta d'alguns macacos. El fort té unes bones vistes a la ciutat i al palau, a part de ser l'habitatge de més d'una família de micos... i el palau, doncs per ser l'Índia està prou ben conservat, si tenim en compte que aquí ningú té cura d'aquestes coses i que la paraula restauració encara no l'han descobert. A més a més, pel camí del fort al palau està el patí on estaven només les dones, el qual es conserva molt bé i és molt maco de veure.

Pati de les dones del palau de Bundi

Des del palau de Bundi

Finalment, hem baixat de nou cap a la ciutat (el fort sempre està a dalt de tot de la ciutat) i hem vist per sobre els mercats. Dic per sobre, perquè feia una calor desmesurada i hem tornat a l'habitació a fer la migdiada. Ah, clar, perquè avui no hem dinat! Després del super esmorçar de l'Anita no necessitaríem res més de menjar fins les 17h, quan el sol comença a baixar i els estomacs es comencen a obrir.

Vistes al llac Nawar Sagar des del terrat del Guest House

Un cop el calor s'ha fet suportable hem anat de nou a la zona de mercats i també a veure uns pous, però només hem pogut veure els pous bessons donat que el pou més maco tancava a les 17h (hora a la que sortíem del l'habitació). I per sopar, tornada al Guest House a veure a l'Anita, avui hem demanat curry amb ou, doncs necessitem una mica de proteïnes. Aquí a l'Índia, molta gent és vegetariana, ja sigui per religió (hi ha castes que no poden menjar carn, ni peix, el qual encara no he vist en tota l'Índia, ni veure alcohol) o bé perquè les seves economies no s'ho permeten. Però clar, per algú no vegetarià, encara que t'agradin molt les verduretes, hi ha un moment que trobes a faltar menjar algo amb més "chicha". Així que aquesta nit ens hem confromat amb ous.

Esther

Bundi i el descobriment de l'Anita

19 abril 2015 - Passejant per una ciutat tranquil·la

Hem sortit aviat d'Udaipur després d'acomidar-nos del nostre amic Manolo
en direcció a Chittogarh, el fort més gran de l'Índia.

Avui fa encara més calor que els dies anteriors...i sembla que així continuarà...

A mida que ens anem apropant a Chittor (el poble al que pertany el fort) es pot veure una muntanyeta tota envoltada de muralles, ben bé quasi no ets capaç de veure tot el fort encara que estiguis a uns quants quilòmetres del mateix. Dins del fort hi ha diversos temples dispersos, a més a més, del temples també trobem micos! Són la nova incorporació d'animals a l'Índia!

Temples dins del fort de Chittogargh

Ara bé, sembla ser que som dels pocs turistes no indis que avui (diumenge) estan visitant el fort, i això fa que mentre nosaltres ens dediquem a fer fotos als micos (oh! que curiós hi ha micos!), els indis ens facin fotos a nosaltres! (oh! què curiós hi ha turistes de pell blanca i amb pintes estranyes!!). Visitar el fort val la pena, tot i la calor que hem passat, però cansa una mica sentir-te més mico que els micos.

Família de micos al fort de Chittogarh

Dinem a Chittor per després fer camí cap a Bundi on passarem les properes dues nits. Un cop arribat a Bundi el conductor ens para en el primer Guest House que troba i l'anem a mirar, és un antic haveli convertit ara a Guest House, i té pinta que en temporada alta és molt car... però... com que no hi ha ni déu fent turisme per aquesta zona ara, ens deixen una habitació amb ventilador a bon preu. És una bona habitació, tot i que tenir AC hagués anat molt millor, però com anem una mica de motxilleros, ens reservarem una mica de diners per a un altre moment.

Una mica de Bundi, llac Nawar Sagar

Només entrar al Guest House, ens trobem amb una dona amb un somriure als llavis, la qual sembla que ha ajudat a convèncer a que ens deixessin l'habitació a bon preu. Ella ens diu que és la cuinera i es diu Anita. En un parell de minuts trobes que és una persona encantadora i que esperes que t'acceptin el preu que has dit per quedar-te allà i poder-la conèixer millor.

Esther i Anita

Per cert, abans d'arribar a Bundi parem a mig camí a visitar els temples Mahanal and Math a Menal, on en principi també hi hauria d'haver una cascada, però donat el mes que som, simplement hi ha un raig d'aigua que cau dissimuladament.

Temples a Mendal, tot completament sec

Esther

Balls tradicionals del Rajastán

18 d'Abril - Udaipur (Part 2) 

Esther i el sastre

Després de passar el matí al City Palace de Udaipur, passejant vam trobar un sastre que ja ens havien recomanat el Carles i la Marina quan van estar a Índia. És una tenda de roba com tantes i tantes que hi ha als llocs turístics de l'Índia però aquí no només venen roba si no que la fan ells mateixos. Així que ens vam animar (sobretot per els preus indis) i la Esther es va comprar/fer una samarreta i uns pantalons i jo una camisa, vam escollir disseny i color i després d'agafar-nos les mides ens va dir que en dues horetes ja estaria fet. En total ens vam gastar unes 900 rupies, menys de 14 euros per roba feta a mida!

Un cop acabats amb el sastre vam anar en busca de un restaurant que recomanava la guia. El menjar de l'Índia és molt bo però després de dues setmanes t'adones que quasi sempre repetim els mateixos gustos així que volíem provar alguna cosa nova. Així que vam anar a un restaurant que semblava una casa particular on eren famosos els seus curries de carbassa i mango. Allí vam conèixer a la Meenu, la cuinera que no només cuina aquí, també fa classes de cuina i tours per Udaipur on intenta explicar la cultura hindú als estrangers. Realment això del tour ens semblava prou bona idea, tot i que ens va semblar bastant car, però era tot un matí i al matí següent ja marxàvem de la ciutat així que no ho vam poder fer.

Habitants de Udaipur aprofitant la vora del llac

Després de dinar vam passejar una mica més per la ciutat de Udaipur. Però veient la calor que feia vam decidir que millor anar una estona al guesthouse per esperar a que baixi una mica la temperatura. Quan ja es podia caminar per el carrer vam veure que la gent de Udaipur aprofita el llac per passar el capvespre.

Lluita entre déus i dimonis

El Manolo ens va dir que just al costat del guesthouse, en un haveli reformat, es feia per la nit un espectacle de dansa tradicional del Rajastàn i que era molt interessant de veure. Vam anar-hi i la veritat és que ens vam quedar molt sorpresos, l'espectacle va durar una hora i mitja i van fer des de danses religioses que representaven la lluita dels déus contra els dimonis fins danses per agrair l'arribada de la temporada de pluges o fins i tot representacions amb titelles. De les danses una de les coses més sorprenents és que totes les que ens van representar contenien elements més propis del circ que de la dansa, al menys en un sentit europeu. Per exemple, en la escenificació de la lluita de deus i dimonis, un dels deus agafava un tros de carbó encès amb les dents per després deixar-lo en un recipient en flames. En la dansa de la pluja, una dona ballava amb fins a 10 recipients que estaven en equilibri sobre el seu cap! Les tradicions índies no deixen de sorprendre'ns...

Equilibri extrem, no va caure cap

Teixi

Udaipur

18 d'Abril - La ciutat dels llacs (part 1)

El llac Pichola i el Lake Palace des de la teulada del Guest House

Després de la sessió fotogràfica al parc d'Udaipur, com sempre el Prakash va voler ensenyar-nos el hotel d'un amic seu... i una vegada més després de veure'l vam dir-li que millor anàvem al Guest House que teníem mirat. Allí vam descobrir al "Manolo", el cuiner del Guest House, un indi que, entre d'altres moltes aventures, s'havia passat tres anys treballant a un restaurant indi a Tarragona. I clar, estava molt content de tenir a gent de Barcelona.

Al matí següent, ja amb llum, vam començar a explorar Udaipur: la ciutat dels llacs o fins i tot anomenada la Venècia d'Orient. La ciutat està envoltada per cinc llacs artificials, el primer d'ells construit al 1362!

La nostra primera parada va ser el temple hinduista Jagdish dedicat al déu Vishnu, just al centre de la ciutat. Aquest temple tot i no ser tan impressionant com els que vam veure ahir a Ranakpur està molt decorat i a diferència dels temples jainistes sí que podem fer fotos fins i tot dels déus. Per primera vegada ens fixem en que a tots els temples hindús hi ha un lloc amb colors per fer-se les típiques marques al front que molts hindús porten.

Estàtua de Vishnu al temple de Jagdish

Ofrenes al temple de Jagdish

Una de les cambres del City Palace

Després del temple visitem el City Palace, l'antiga residència/palau del Maharajà de Mewar, el territori sota control de Udaipur. El palau és similar al que vam visitar a Jodhpur, al cap i a la fi tots dos eren palaus de Rajputs, el clan que va dominar el Rajàstan fins la independència Índia. Els Rajput eren per damunt de tot guerrers, un clan amb unes tradicions que avui en dia semblen inconcebibles: la primera d'elles és el Jauhar, quan un rei Rajput estava a punt de ser vençut les dones i els membres femenins de la família reial feien una gran foguera a la que s'hi llançaven mentre els homes sortien del castell cap a una mort segura. D'aquesta manera tot i que vençuts mantenien el seu honor. Sorprenentment aquesta pràctica s'ha fet moltes vegades al llarg de la història. Un altra tradició Rajput és el sati, quan un home mort, les seves vídues voluntàriament es llancen a la foguera funerària del marit mort. Per sort els Britànics van prohibir aquesta pràctica, tot i les crítiques dels sacerdots hindús, però pel que sembla encara hi han casos aïllats en petites comunitats rurals del Rajastàn.

Lake Palace vist des del City Palace

El City Palace d'Udaipur era la residència principal del Maharajà però no era pas el únic palau que tenia a la ciutat. Es van construir fins i tot palaus d'estiu dins del llac!

El City Palace, és enorme, haurem fet una visita de dues hores i crec que encara ens hem deixat alguna petita cosa per veure. El sorprenent és que hores més tard ens van dir que la part que es pot visitar del City Palace és només un terç del que hi ha, un altre terç és una escola privada propietat del Maharajà i l'altre terç és un hotel de luxe, com el Lake Palace! Perquè sí, ara els Rajput no són els governadors ni de Udaipur ni de Rajastàn però són els que controlen una immensa majoria del negoci del turisme, sobretot el de luxe.

Teixi

No women in menses period (no entrada a dones amb la menstruació)

17 d'Abril - Temples de Ranakpur

Columnes del temple de Ranakpur

Teníem previst sortir aquest matí de Jodhpur a les 9 cap als temples de Ranakpur per fer nit a Udaipur, però ... hem tingut uns petits imprevists.... Com ja us vam explicar, just ahir vam comprar un altra SIM per poder trucar des de l'Índia i ens van prometre que a les 22:00 ja estaria funcionant. Com us podeu imaginar a les 9:00 encara no funcionava així que abans de marxar volem passar per la tenda que ens la va vendre per intentar-ho arreglar però la tenda obre a les 11:00. Després de les dues hores d'espera ens donen un altra SIM, la tercera a la nostra col·lecció (com a mínim aquesta no ens la fan pagar) i ens promet que a les 14:00 estarà activada. Realment ja ho donem per perdut així que en comptes d'esperar a les 14:00 li diem al Prakash que millor anar tirant a Ranakpur i si a les 14:00 no funciona ja trucarem al de la botiga.

Després d'un parell d'horetes de cotxe el Prakash ens diu que estaria bé parar per dinar abans d'arribar als temples que després no hi ha lloc per dinar fins Udaipur. Aquest cop el Prakash sembla que ens ha portat a un lloc més decent on no ens intenten timar descaradament. Com us podeu imaginar ja són les 14:00 i la SIM no va, però ens diuen que justament aquí igual és perquè no hi ha cobertura, qui sap ...

Un cop dinats anem als temples de Ranakpur, uns temples jainistes impressionants. El jainisme és una religió diferent al hinduisme però sembla que amb algunes arrels comunes. Aquí no hi ha deus, adoren a els 24 thirrhankar, les 24 persones que al llarg de la humanitat han aconseguit alliberar-se del cicle de reencarnacions eternes. Un dels seus principis principals és el de la no-violència, fins i tots als animals així que són vegetarians i a més no mengen plantes que creixin sota terra (patates, alls,...) doncs al extreure'ls poden matar alguns insectes. I a més d'aquestes tradicions culinàries tenen altres sorprenents com la prohibició d'entrada al temple a dones amb la regla! (Com ho deuen comprovar?)

Condicions d'entrada al temple!! Per això el títol

S'ha de reconèixer que el detall del marbre en aquests temples jainistes és espectacular! Això si, la quantitat de persones dins del temple que s'assegura que no li facis cap foto a cap de les seves estàtues sagrades també és impressionant! Com ja és usual aquí a l'Índia et fan pagar un recàrrec a la entrada per portar una càmera però en aquests temples fins i tot et miren les butxaques abans d'entrar per no deixar-te entrar mòbil o res semblant.

Fins i tot la cúpula està molt treballada

Temple de Ranakpur

Ja de camí al nostre hotel d'Udaipur el Prakash ens pregunta si volem parar a uns jardins molt macos que hi ha a l'entrada de la ciutat. Fa molta calor però acceptem i clar el primer que veiem és la finestreta de tickets per pagar, però ja estem acostumats a l'Índia. Els jardinets són macos, plens de fonts d'aigua, com es nota que ja no estem al desert com a Jaisalmer! El que no ens deixa de sorprendre és la quantitat de indis que ens demanen si ens podem fer una foto amb ells. En aquest parc famílies senceres es volien fer fotos amb nosaltres i clar, no només una foto. Cada membre de la família volia una, després una amb els fills, etc...

Famílies als jardins d'Udaipur

Fotos fins i tot amb els més petits

Esther i Teixi

Escurcem ruta a l'Índia

Primers canvis a la ruta prevista

L'últim vespre a Jodhpur no ha estat gaire agraciat.

Els primers canvis del viatge. Després de veure que el mòvil del Teixi no podia rebre sms (gràcies a Orange...) la web de cleartrip ja no ens deixava reservar cap tren...i, a més a més, els trens de Varanasi cap a Delhi en les dates que ens interessaven ja estaven plens i hauriem d'entrar en la waiting list (llista d'espera). Però, òbivament això no ens ho podiem permetre perquè haviem d'arribar a Delhi per agafar l'avió el mateix dia, i si al final no podiem pujar al tren...

Vistes a la ciutat blava des del terrat de l'hotel

Així que primer canvi, no visitarem Varanasi (quedarà guardant per un altre possible viatge a l'Índia). Després, el tema targeta SIM Índia: primera targeta SIM que comprem i que s'hauria d'activar al cap de 24h, no s'activa, i ja hem canviat de ciutat per tant no podem fer res. Comprem una nova targeta SIM a Jodhpur on passarem un parell de dies, i passades les 24h tampoc s'activa. Amb la qual cosa hem perdut part del dia que havíem d'anar a visitar els temples de Ranakpur i també voliem veure el fort de Kumbhalgarh per tal d'anar de nou a la botiga on hem comprat la segona SIM per dir que no anava.

Jodhpur i el fort, mentre feiem temps al matí

El resultat ha estat que ens han donat una nova SIM (sense costos adicionals) la qual ja hauria d'estar activada i no ho està...
Per altra banda, havíem de reservar amb urgència la resta de trens (Khajuraho - Delhi, Agra - Jhansi per anar a Orchha i Orchha - Khajuraho). Per tant, mentre esperàvem que obrís la botiga de mòvils (els horaris d'apertura de botigues a la Índia és molt variat, poden obrir a les 8, o 9 o 10 o 11, com era el nostre cas) hem vist que hi havien vàries agències que et reservaven els trens, així doncs, hem entrat a una d'elles. Un indi que parlava un anglès prou decent (costa trobar gent a l'Índia que parli anglès de debò) ens ho ha reservat tot. Bé, amb un cost adicional, però que ja ens era igual.

El resum: petit canvi a l'itinerari, trens reservats (visca!) i encara no tenim SIM Índia...però crec que desistirem i no gastarem més diners en SIM. Ah! I hem pogut visitar els temples jaidistes de Ranakpur, però hem hagut de deixar de veure el fort...(també queda guardat al calaix per un possible altre viatge per terres índies).

Esther

Caos a la ciutat blava

15 d'Abril - Arribada a Jodhpur: la ciutat blava

Avui després de les nostres aventures pel desert, hem sortit després de dinar en direcció Jodhpur, ciutat coneguda com la ciutat blava, donat que moltes de les seves cases estan pintades de blau. En un principi només les cases dels Brahmànics (una de les castes del sistema hindú) es pintaven així i fins i tot hi havien lleis per prohibir aquest color a la resta de persones. Però això ja no és així, avui en dia a Jodhpur la majoria de cases (sobretot en algunes barriades) són blaves. Es diu que a part del significat religiós tradicional és útil per evitar el calor i els insectes... però no sé jo si això funciona...perquè, com ja sabíem, aquí (Índia) cada dia fa més calor.

Temple dedicat a Krishna

Hem arribat sobre les 18h o així, i ja teníem mirat un Guest House (GH) que tenia bones crítiques i bones vistes.

Hill View GH al costat del fort

Cal dir que a Jodhpur hi ha un dels forts més coneguts, el qual visitarem demà al matí. Bé, sí, el Guest House té molt bones vistes, i com el seu nom indica (Hill View GH) està al turó, just a sota del fort (els forts es situen a la part més alta de les ciutats, com els castells), i la pujadeta carregats amb les motxilles (el taxi no podia pujar pels carrerons que portaven al Hill View GH) s'ha notat.

Després de uns minuts de pausa a l'habitació per recuperar les forces hem sortit a fer una volta abans de que es fes gaire fosc (es fa de nit sobres les 19 i pico) i... bufff quin estrés!!!, Jodhpur és, de moment, la ciutat més gran que hem visitat, i per tant el seu transit també i com el seu soroll. Totes les ciutats de l'Índia són molt sorolloses donat que totes les motos, cotxes i altres mitjans de transport es passen el temps pitant...i aquesta no podia ser diferent.

Tot i el soroll hem arribat a entrar (per primer cop) a un temple hinduista que hem trobat de casualitat. I veure part dels basars que conformen la ciutat de Jodhpur.

Vistes a Jodhpur

L'incident del dia ha estat amb la targeta SIM, hem hagut de comprar un altra! La que vam comprar a Bikaner encara no ha estat activada i ens han dit que es degut a que amb la companyia amb la que l'havíem comprat Aircel si tenies passaport espanyol calia donar també el DNI doncs al passaport espanyol no apareix cap adreça (cosa que els de la botiga on la vam comprar no ens van dir res...).

Però encara més estrany és que si en comptes de "Aircel" ho fas amb "Airtel" aleshores tot funciona bé perquè no cal l'adreça al passaport. En fi... Índia es així.... Ara encara estem esperant a que s'activi la nova targeta SIM (tarden unes 24h), a veure si ho fa...

I demà més Jodhpur!

Esther i Teixi

Dormint sota els estels al mig del no res

14-15 abril - Una excursió al desert del Thar

Cenotafis reials

A les 9:00 del matí ja ens ve a buscar el Kamal al nostre hotel per portar-nos al camel safari. Ens porta en moto (tres en una moto, l'habitual en l'Índia) fins un jeep que ens portarà fins el poblat on agafarem els camells. A mig camí el jeep ens para per ensenyar-nos uns cenotafis reials, el lloc on s'enterraven als membres de la família reial de la zona. Després d'una mitja horeta de camí amb el jeep, arribem al lloc de trobada amb el nostre guia al desert. I aquí comença l'aventura, el nostre guia, el Luckay, carrega els dos camells, el Lula i el Balulu amb les nostres bosses, el menjar i una gran ampolla de 20 litres d'aigua.

Quan ja portem una horeta sobre del camell el Luckay ens diu que pararem a un lloc amb uns quants arbres per dinar. Ens sembla una mica estrany perquè encara son les 12:15 i això es aviat per els indis. Però clar veiem que el nostre guia no es que tregui uns simples bocates o alguna senzill dinar. Agafa branques seques i fa un petit foc en el que comença preparant un te i després ens fa un plat de llenties indi el dhal. Però aquí el menjar preparat no existeix, aquí tothom es fa fins i tot el pa! Bé, quan dic pa, em refereixo al chapati que és el seu equivalent al pa. 

Mentre fèiem el dinar han aparegut en aquest mini-oasi un parell d'amics seus amb els respectius camells. I sembla que dinarem tots junts, això sí, hi ha dos olles amb menjar: la no picant per nosaltres dos i la picant per ells. Veient com preparaven el menjar és sorprenent la quantitat d'ingredients diferents que barregen per fer un plat al desert. I dit això, també el que ens sorprèn és la quantitat de picant que fiquen a la seva olla, tenen una pols que jo diria que és l'equivalent a pols de bitxo i per una olla per 5 persones han ficat la quantitat que hi cabria en un dels pots d'espècies típics que podem trobar a un súper de Barcelona. Al final, també hem provat una mica del seu menjar i realment era molt picant.

Preparant el dinar

Després hem estat fent migdiada esperant a que el sol baixés una mica per poder continuar en camell doncs a les 2 o les 3 encara era massa fort per continuar.

La Esther a sobre del Lula

Hem passat per un poblat del desert on el nostre guia ens ha dit que hi viuen unes 25 persones i després d'una petita parada, hem continuat el nostre camí amb els camells. Després de una horeta llarga el paisatge ha canviat una mica i ja no és un terreny àrid sinó que ara ja tenim sorra amb alguna planta de tant en tant. Tenen muntada una petita cabana on guarden els somiers per els tours. Hem agafat per fer el tour una companyia que va a les Thar dunes, pel que ens han explicat la immensa majoria de tours amb camell de Jaisalmer (i creieu-me quan us dic que hi han moltíssimes companyies) van al mateix lloc, les Sand Sand dunes, i es veu que està ple de gent i ple de brutícia. Si a les ciutats índies la brossa és un problema imagineu-vos al desert! 

Posta de sol a les Thar dunes

Un cop ja hem arribat a la cabana aquella el Luckay ens prepara un te per veure la posta de sol. Sembla que estem completament sols en uns quants kilòmetres. Després sopem i ens fiquem a sobre dels nostres somiers a dormir sota els estels. Després d'una estona realment ens adonem de la quantitat d'estels que es poden distingir aquí. Però clar dormir aquí tot i que molt maco no és tan fàcil com sembla, hi han mosquits, gossos i algun que altre soroll que et fa despertar de cop a mitjanit.

Com no podia ser d'altra forma ens despertem en quan surt el sol. I abans de preparar el esmorçar el Luckay se'n va en busca dels camells. Després esmorcem i comencem el camí de tornada amb camell. Després de una horeta arribem al punt on ens recull el jeep per tornar a Jaisalmer. El nostre amic Abu, el propietari de l'hotel on ens allotgem, ens deixa una habitació (gratis!) per donar-nos una bona dutxa i recuperem energies dinant al mateix hotel (es dina molt bé allà!). Abans d'acabar el dia el nostre conductor ens porta cap a Jodhpur, la ciutat blava, la nostra propera parada.

Teixi

Arribada al dessert

13 d'Abril - Arribem a la ciutat del desert: Jaisalmer

Avui el matí l'hem passat al cotxe anant cap a Jaisalmer des de Bikaner. Una de les coses més típiques de fer a Jaisalmer és un camel tour, un pack per turistes que inclou una excursió en camell fins les dunes del desert, dormir una nit al desert i els àpats que toquin. Com us podeu imaginar això és un negoci prou lucratiu per la gent de Jaisalmer i hi han moltíssimes agències que ho ofereixen però no sempre amb la mateixa qualitat. Preparant el viatge ja vam estar mirant i al final ens vam decidir per Kamal safari tours una agència que segons el que vam llegir no fa el típic recorregut ple de turistes si no que et porta a un altre desert encara no explotat per el turisme.

Haurem estat unes quatre hores llargues al cotxe. Durant gran part del recorregut el Prakash, el nostre conductor, ja intenta fer de les seves. Com que això del camel safari és un bon negoci ja ens intenta convèncer de que en comptes de fer-ho amb qui ho teniem mirat és millor que ens porti al hotel d'un amic seu que ens farà un preu millor i bla, bla, bla... (i clar ell s'emportaria una part). Però bé, ja sabem ignorar-lo una mica així que després d'insistir una mica, amb males cares, ens acaba portant al hotel que teníem reservat.

El gran fort de Jaisalmer

Un cop al hotel, el que volíem fer just després és anar a buscar al Kamal per assegurar-nos que a l'endemà fariem el camel safari com havíem reservat. Però clar, com ja hem comentat un dels problemes de la Índia és que als carrers no hi ha noms i clar trobar el "Kamal safari tours" no és tan senzill com sembla. A més a més, quan preguntàvem al carrer els indis al dir "Kamal safari tours" entenen  (o volen entendre) "camel safari tours" i tots ens intenten portar a l'agència d'algun conegut per guanyar-se una propina. Després de 40 minuts de donar voltes ho deixem per impossible i anem al hotel a demanar si ens poden trucar al número de telèfon del Kamal i clar com us podeu imaginar no l'agafa. Però per sort uns minuts més tard el senyor Kamal acaba venint al nostre hotel a buscar-nos. La conclusió és que a la Índia és molt més senzill que et trobin que no que tu trobis el que busques.

Carrers dins del fort

Jaisalmer és una gran ciutat en mig del desert, no un desert ple de dunes com els que sempre imaginem però si un terreny extremadament àrid en el que excepte un parell de plantes no hi ha res. Fa anys era un punt estratègic per el comerç entre Índia i l'Orient Mitjà o Europa. Amb la millora del transport marítim i l'arribada del ferrocarril Jaisalmer va perdre durant el s. XIX gran part de la seva importància estratègica i va començar el seu declivi. I clar, el declivi va durar fins que Jaisalmer va convertir-se en un dels destins més importants del turisme a la Índia.

Cal dir que, tot i que sigui un lloc molt turístic per la Índia, això no té res a veure amb el que a Barcelona entenem com a lloc molt turístic. Sí que és cert que ara és estiu i temporada baixa per les altes temperatures però durant les dues hores bones que hem donat voltes per Jaisalmer no haurem vist a més de 6 turistes.

La zona emmurallada de Jaisalmer, el fort, ens ha sorprès molt positivament, és un lloc molt tranquil!. Els carrers són laberíntics i molt estrets fins i tot per als rickshaws i les motos així que es pot passejar sense el soroll que sempre està present a tota la Índia. I mentre recorrem aquests carrerons només cal aixecar de tant en tant la mirada per veure petits palaus per entendre la importància d'aquesta ciutat clau en el passat.

Impressionants edificis dins de les muralles de Jaisalmer

Teixi

Interactuant a Bikaner

12 d'Abril - Descobrint Bikaner acompanyats (Part 2)

Després d'aconseguir pujar a un rickshaw a un preu més o menys raonable, al final no ens ha deixat on li havíem dit però si prou a prop com per poder anar caminant. Quan no havíem caminat ni 20 metres se'ns ha apropat un noi de uns 25 anys preguntant-nos d'on érem, quants dies estaríem a la índia, etc... i just després ens ha explicat que no volia diners ni portar-nos enlloc simplement volia practicar el seu anglès. Pel que sembla era un estudiant d'història que estava fent alguna mena de projecte social amb la gent pobra que viu al desert.

Kothe Gate, l'entrada a la ciutat antiga de Bikaner

Ja havíem llegit que havíem d'anar amb molt de compte amb la gent que semblava molt amable perquè sempre volien treure profit. Però en aquest cas crec que ens hem passat de previnguts. El noi ens ha dit que estava anant a casa seva que vivia just a la ciutat antiga i que ens ensenyaria els havelis més interessants i que ens ensenyaria el mercat de les espècies. Fins i tot ens ha convidat a la boda del seu germà que es feia just avui a la nit però ens ha sonat una mica estrany i li hem dit que gràcies però que no.

El sorprenent és que sembla que no ens estava intentar timar. Realment ens ha ensenyat uns havelis molt impressionants i molt diferents als que havíem visitat a Nawalgarh i ens ha ensenyat les espècies més comunes a la Índia. Després d'estar més de 30 minuts amb nosaltres s'ha anat a casa seva i hem continuat la nostra visita per el Old Town Centre.

Sincerament Bikaner no era una ciutat que anéssim a visitar, simplement volíem fer nit aquí perquè el conductor ens havia dit que Nawalgarh-Jasailmer era un trajecte massa llarg (12 hores) per fer en un sol dia. Però la veritat és que Bikaner ens ha sorprès gratament, té un centre laberíntic però molt autèntic i segons el que ens han dit altres ciutats del Rajakstan són massa turístiques.

Temple Sij a Bikaner

Donant voltes per els carrerons caòtics del centre ens hem trobat amb un enorme temple Sij. I al costat ens hem trobat una turista fent-li fotos. Hem començat a parlar amb ella i era una turista francesa que portava viatjant sola per la Índia des de principis de gener. Hem estat passejant amb ella per el centre i volíem anar a fer un té o alguna cosa però aquí no hi ha res semblant a les cafeteries europees. Volíem provar d'anar a prendre alguna cosa al seu guest house que estava per el centre però després de més de 30 minuts donant voltes, no l'hem sabut trobar. Sembla impossible però és que aquí no hi ha noms de carrers, les adreces són simplement "prop de" i alguna cosa important que tothom coneix. Se'ns feia tard així que l'hem deixat preguntant i ens hem anat en busca de un rickshaw per tornar al nostre guest house.

La vida a la Índia...

Després de parlar amb uns quants rickshaws per fi un ha accedit a portar-nos per un preu raonable però ens ha deixat no al guest house si no a la escola important que té a prop. I quan ja estàvem de nou caminant per els carrers laberíntics propers al guest house se'ns ha parat un home amb una moto preguntant si anàvem al guest house i que ell ens portava sense problema. Suposo que era amic del propietari o alguna cosa així. No cal aclarir que aquí anar 3 en una moto és el més comú i així en un moment i sense cobrar-nos res ens ha portat fins la porta del guest house. Així que després d'avui sembla que els indis són més amables del que ens havíem imaginat.


Teixi

Passem d'un poble a una ciutat: Bikaner

12 d'Abril - Descobrint Bikaner acompanyats (Part 1)

Aquest matí, després d'esmorçar el nostre amic Rajesh ens ha passat el compte de la nostra estada a casa seva, i bé hi havia l'esmorçar cobrat que en principi pensàvem que estava inclòs en el preu de l'habitació, hem protestat i ens ha reduït el preu de l'esmorçar a la meitat (esmorçar de dos dies / dues persones al final ha passat de 800 a 400 Rps), que li hem dit ok, donat que teníem pensat donar-li propina per acompanyar-nos el matí anterior a tots els havelis de Nawalgarh i aconsellar-nos. A més a més, el tracte amb ell i la seva família ha estat molt agradable. A continuació ens ha passat a recollir el nostre conductor Om Prakash per portar-nos a Bikaner, una ciutat a uns 300 Km de Nawalgarh. Aquest trajecte ha durat unes 5 hores, amb una parada a uns 10 Km de Bikaner per veure els cenotafis reials Sagar.

Cenotafis reials Sagar (prop de Bikaner)

A l'arribar a Bikaner en Prakash ens ha portat a un hotel d'un amic seu però després de veure l'habitació i el preu hem decidit anar a un altre que haviem mirat per Booking, però sense reservar. Finalment hem trobat l'hotel, on el pare i la mare (estem parlant d'un Guest House familiar) no hi eren i ens han atès les seves filles. Hem vist l'habitació i el preu i hem acceptat. De mentre, just abans d'arribar al Guest House, a uns 100 metres, el cotxe ha punxat una roda (ja semblava que els cotxes indis fossin indestructibles!! Després de totes les carreteretes i llocs per on havíem passat, no era pas estrany que en un moment o altre passés).

El nostre conductor (el qual ens havia dit que ens portaria al centre de la ciutat, just abans de portar-nos a l'hotel que ell ens recomanava) ens ha dit que marxava a reparar la roda i que quedàvem ja per demà.

Dinant a l'habitació del Guest House a Bikaner

Així doncs, ja som a una casa que fa de pensió amb 3 noies (les filles) entre 16 i 10 anys i un nen de uns 5 anyets, les quals ens han atés molt bé!! Quina monada de nenes!! A més a més, de que parlen un bon anglès! Ens han fet el dinar i després, com el seu pare encara tardaria i voliem visitar la ciutat, ens han aconsellat el preu del rickshaw per tal de que no ens timesin. I ha estat perfecte!!! Hem anat i tornat pel preu recomanat!! Això sí, després de regatejar, de dir que marxàvem amb un altre rickshaw, etc...

El viatge ha estat curtet però curiós, al darrera anava jo (Esther) amb dues dones i una noia (la filla d'una d'elles) d'uns 12 anys, és a dir, anàvem ben apretadetes, jejeje. I davant el Teixi amb el conductor. Com a cosa graciosa, les dones, el primer que m'han preguntat és que quants fills tenia! I jo... mmm... cap. I elles pensant que no havia entés la pregunta (només una d'elles sabia alguna cosa d'anglès i la nena també) m'han preguntat: I quantes nenes? I quants nens?
De mentres el conductor li preguntava al Teixi que si estàvem casats! I és que aquí a l'Índia, normalment, un noi i una noia que van junts vol dir que estan casats (això sí, sense donar-se les mans, ni fer mostres de carinyo al carrer, cosa que també hem de fer nosaltres com a respecte cap a ells).

Un petit tast de Bikaner

I la històra de la visita a Bikaner continuarà en un altre post (que aquest ja és una mica llarg).
Esther

Nawalgarh, Mandawa i Dundlod

11 d'abril 2015 (segona part) - De haveli a haveli

Com ja hem comentat en l'entrada anterior, hem passat el dia visitant havelis, pel matí per la ciutat de Nawalgarh (uns 60000 habitants) i després de dinar a l'hotel (un arrós amb verduretes molt gustós, iogurt i un té amb llet (chai)) hem anat a Mandawa, a uns 20Km de distància de Nawalgarh, a visitar uns altres havelis, però la veritat és que no ens han agradat tant com els del matí, no sé si perquè ja n'haviem vist molts al matí o perquè no anàvem amb en Rajesh. Només hem vist un parell més i després hem fet una mini volta pel poble, però no hi havia gaire a veure...

Haveli a Nawalgarh

De tornada a l'hotel hem parat a Dundlod on hi havia un fort i un parell de memorials, però no valia gaire, donat que tot està fet malbé i ningú ho cuida.

Haveli a Mandawa

Temples Dundlod

El menjar a l'hotel està molt bo i ens proporcionen aigua de forma gratuita, i a més és tot fet per ells (fins i tot la fruita i verdura és del seu hort). Bé, i la paraula hotel no és del tot correcta, com ja hem dit és un haveli on hi viu una família i lloguen 3 de les seves habitacions. En aquesta época (Abril) no hi ha gaires turistes i això fa que nosaltres estiguem solets amb la família.

Alguns dels mitjans de transport a l'Índia

Pel matí hem passejat una estona sols després de les visitis als havelis on hem estat acompanyats i realment és una ciutat laberint, bé suposo que com totes les ciutats de l'Índia... on a més et pots trobar qualsevol cosa pel carrer: camells, porcs senglars, burros, cabres, vaques, esquirols, ocellets, ... i també un munt de varietat de gent!
A primera hora hi havia mercat on els comerciants del poble compraven a granel, i més tard, ja estava tothom a la seva botiga amb els seus productes.

Un petit tast de l'Índia a Nawalgarh

11 d'abril 2015 - Nawalargh i els havelis

Avui el dia ha començat a les 5 de la matinada gràcies als càntics i la música de la mesquita durant més de 30 minuts. Sí, la india és un país majoritàriament hindú però el nostre hotel/haveli té la sort d'estar al costat d'una mesquita així que ja sabem el que passarà aquesta matinada...

Haveli a Nawalargh

Després d'un deliciós esmorçar al hotel en el que hem descobert el suc de "guagua" el propietari del hotel ens ha ensenyat els havelis més importants de Nawalargh. Els havelis són antigues cases del 1850-1900 dels antics multimilionaris del la zona com diu el Rajesh. A principis de segle tots els adinerats van marxar a Calcuta o Bombai a fer fortuna amb la indústria així que les seves cases de luxe van quedar abandonades. I realment eren cases de veritable luxe, varien en mida però penseu que cadascuna té unes 30 habitacions i absolutament tot decorat amb frescos típicament indis.


Ara mateix en molts d'aquests havelis hi viuen families que et cobren una entrada per poder-lo visitar (des de 20Rps a 50 Rps per cap). Ha estat una sort visitar-les amb el Rajesh, gràcies a ell hem pogut entrar a alguna casa particular que sense ell no hauriem dit mai que portava a un haveli.

Visitant havelis amb el Rajesh

La sala dels Marajàs

Mentre visitàvem els havelis hem descobert per primera vegada la vida diària a un poble de l'Índia. El carrer es molt sorollós, tot el que vam veure ahir a la carretera passa també als carrers: motocicletes, rickshaws, vaques, cabres, i tot el que un es pugui imaginar. Tot i què el Rajesh diu que ara la gent ja està prou acostumada a veure turistes, quan anàvem pel carrer tothom es girava per mirar-nos, a més aquí es temporada baixa i no hi han molts, al nostre hotel estem sols!

Vida als carrers de Nawalgarh

Teixi