15/5/15

Una arribada no gaire triunfal a Bangkok...

6 maig - Després d'un mes a l'Índia, va i caiem al timo!!!

OJU viatgers a Tailàndia, aquesta entrada us pot interessar molt.

Després d'unes quantes hores i un parell d'avions arribem a Bangkok. Allà tenim reservat un guesthouse, no gaire lluny de la zona de Xina Town (una zona plena de botiguetes pel matí i paradetes de menjar a la nit). Comença l'aventura d'agafar un tren i després el metro de Bangkok, però la veritat és que tot va ser força senzill i tot estava ben organitzat. Cal dir, que venint de l'Índia no era gaire difícil millorar les coses...a més a més, no hi havien animals per les carreteres! I els cotxes anaven en el sentit que tocava! I tot estava net! Quasi podríem dir que tornàvem a estar a Europa.

Benvinguts a  Bangkok
El nostre guesthouse està bé, tot i que fa una calor a Bangkok horrible! Sí, a l'Índia ens queixàvem perquè estàvem a 40 graus, però aquí estem a 35 graus però amb molta humitat... molt pitjor que Barcelona a l'estiu. Pel moment tot semblava que anava molt bé i que les coses anaven a millor. Així que vam sortir a passejar una mica per els voltants del hotel. Allí ens vam creuar amb un home molt amable que va començar a parlar-nos en un anglès prou correcte.

Ens va donar les gràcies per visitar Tailandia, li vam explicar una mica la ruta que teníem prevista i ens va dir que era molt maco. Ens va aconsellar que per reservar trens i d'altres transports anéssim a preguntar a l'oficina oficial de turisme del govern. Ens va assenyalar l'adreça en un mapa i ens la va apuntar en un paper tant en caràcters tailandesos com en caràcters llatins. Això si ens va dir que estava una mica lluny, uns 3km i que hauriem d'anar en tuktuk i que no havíem de pagar més de 30 Baht. Just quan marxàvem a continuar el nostre passeig va venir un tuktuk així que li vam dir a aquest home si li podia dir la direcció i negociar el preu, el tuktuk va dir que si als 30 baht així que perfecte. 

MAI ANEU A AQUEST LLOC
I després de poca estona vam arribar a una oficina de turisme (veure foto superior). Allí ens va atendre un tailandès que parlava un bon anglès. De cop ens va anar proposant una ruta (que era similar a la que tenia plantejada) i ens va dir que certs llocs que volíem visitar no tenien massa gràcia i que millor anar a Pai que és un petit poblet que havíem descartat (per ser massa turístic i sense res a fer ni veure). També ens va dir que millor reservar ja els hotels i els transports i que ell ens ho faria per un preu molt ajustat. Fins i tot ens va assegurar que fent-ho pel nostre compte acabaríem pagant més. Això sí, ho teníem que pagar tot per avançat en aquell mateix moment. Ens va semblar estrany així que li vam dir que ho pensaríem i que tornariem demà però ens va dir que ell demà no treballava (mentida) així que ho havíem de fer ara. El preu en aquell moment ens va semblar els doble del que havíem pensat i encara no sabem perquè però desgraciadament vam acceptar.

Quan ja sortíem de l'oficina ja vam començar a sentir-nos timats i que les coses no quadraven, el tuktuk que ens havia portat ens estava esperant. I fixant-nos una mica més en el cartell de l'oficina, vam veure que tot i que algunes paraules concordaven amb el que havia apuntat l'home faltaven altres... Després de tornar camí al guesthouse ens comencem a adonar del que creiem que ha passat. El tuktuk no ens ha portat a l'oficina de turisme, ens ha portat a una agència de viatges on segur que ell s'emporta una part. I pensan-t'ho amb més calma el pack de transport i allotjament ens ha sortit per el doble del que hauríem d'haver pagat.

Hem estat molt estúpids d'acceptar però ja és massa tard, la broma de 13 nits amb transport ens ha sortit per algo més de 500 eur (quan per la meitat podíem tenir el mateix i segurament millor) i tot això sense comptar menjar ni entrades als llocs per visitar, és a dir, poc menys de si estiguéssim a Europa... A l'Índia sempre pensaàvem que tothom volia aprofitar-se de nosaltres així que en general no ens fiavem de ningú. Aquí a Tailàndia pensavem que seria diferent i clar en cap cas ens vam imaginar que allà on estavem no era l'oficina de turisme oficial... Així que hem caigut com a tontos en una trampa per turistes, hem agafat un pack de transports i hotels que després de mirar-ho una mica segur que ens haguès costat menys de la meitat si ho haguessim fet per el nostre compte...

A la nit hem mirat si es podia cancel·lar d'alguna forma però són molt llestos i et donen un paper on fica clarament no-remborsable. Això si aquest paper en cap moment ens el van ensenyar ni el van firmar i ens el van donar just al moment de marxar i sense explicar res. Després de parlar-ho amb els del guesthouse tenim dues opcions o bé acceptar i fer el viatge amb ells o anar a la policia de turisme i en el millor dels casos intentar recuperar la meitat del que hem pagat. Per recuperar tots els diners s'hauria d'anar a judici i això seria passar molt més temps a Bangkok.

Carregant el timo sobre les espatlles
Per molta ràbia que ens faci al final vam anar al dia següent a l'oficina on vam reservar el pack. El primer que ens van dir és que com és que estàvem allà, si no hauria estat millor trucar i prou. Clar estaven emprenyats perquè els estàvem dient que ens havíen enganyat i tots els altres turistes que estaven allà ho estaven sentint. Després d'una bona estona parlant vam veure que no hi havia res a fer, el millor que podíem fer era acceptar que ens havíen enganyat i que com a tontos havíem caigut en una trampa. Ah i clar vam comprovar com el noi que ens havia fet el pack estava treballant, allò de que a l'endemà no hi seria era simplement per no deixar-nos-ho pensar amb calma. Així que si algú va a Bangkok compte amb aquests enganys per a turistes doncs és molt més fàcil caure del que sembla. Tailàndia no és tan diferent de l'Índia.

Xina Town a Bangkok

Al vespre vam passejar pel Xina Town, però sense pena ni glòria... ja que estàvem bastant capcaiguts per haver caigut al timo després d'un mes a l'Índia...

Demà intentarem visitar una mica Bangkok... i per cert, els tailandesos només somriuen quan els hi dones diners (i no tots), això de que sempre estan somrient és un mite.

Esther i Teixi

1 comentari:

  1. Bé, no us desespereu, això passa sempre.... tampoc podem anar pel món malfiant de tothom. A vegades val més jugar-se-la i si surt malament -com és el cas- pensar que haurem arreglat la vida a algú que segurament no vindrà mai de vacances a Catalunya...és com una almoina ;)
    petons!!

    ResponElimina